Facebook Twitter Google+ Les dernières actualités
vendredi 19 avril 2024
Antananarivo | 10h53
 

Commerce

Filière vanille

Andry Rajoelina : « Le prix de la vanille verte sera fixé à 75 000 ariary le kilo et pas moins »

samedi 30 octobre 2021 | Mandimbisoa R.

Andry Rajoelina monte au créneau par rapport à la difficulté des autorités et des agriculteurs-producteurs à mettre en application le prix de référence de la vanille verte à Madagascar. Dans le cadre de sa tournée à Sambava, dans le nord du pays, le président malgache a déclaré qu’« à partir de la prochaine campagne (ndlr : À partir de mai 2022), le prix de la vanille verte sera fixé à 75 000 ariary le kilo et pas moins ». Cette disposition a pourtant été déjà annoncée et officialisée par le ministère chargé du Commerce depuis le début de la campagne pour cette année, en mai, mais son application reste très difficile.

Sur le marché local, voire national, le kilo de vanille verte est fixé par les collecteurs entre 20 000 ariary et 50 000 ariary. Les agriculteurs producteurs, notamment ceux de la région de SAVA ont déjà interpellé l’Etat par rapport à cette situation intenable. Dans la région Antsinana où la production de vanille constitue des ressources non négligeables pour les agriculteurs, le gouverneur de la région a déjà indiqué en juillet que « Personne ne peut acheter la vanille à moins de 75 000 ariary et il est interdit de la vendre à moins de 75 000 ariary ». Mais face aux pratiques des collecteurs, les agriculteurs ne peuvent que céder.

Au mois de septembre, les organisations de la société civile avec les agriculteurs ont déjà remis sur le tapis la question à l’issue d’une réunion à laquelle ils auraient attendu la présence du ministre chargé du Commerce qu’avec le non-respect du prix de référence au niveau national, le niveau de vie de la population des régions concernées, majoritairement dépendante de la filière vanille, se dégrade beaucoup ces derniers temps. Ainsi, l’Etat doit-il annoncer et prendre des mesures, recommandaient-ils.

Andry Rajoelina reconnaît dans le cadre de cette tournée dans le Nord que « Les collecteurs et les exportateurs gagnent des profits exorbitants au détriment des paysans qui en sont les grands perdants ». Pour pallier à cette situation intenable et répondre aux attentes des producteurs qui sont très nombreux dans le nord du pays, le Chef de l’État a indiqué des mesures qui pourraient renforcer le système de contrôle des prix et du marché. « Désormais, les exportateurs devront remplir un cahier des charges dans lequel ils citent les collecteurs avec qui ils travaillent et s’engagent à acheter les gousses vertes à pas moins de 75 000 ariary ».

Malgré tout, aucune mesure n’a été annoncée officiellement contre les collecteurs qui, selon des sources concordantes, se cachent derrière la protection de hauts responsables et proches des dirigeants malgaches. « Derrière tout ce problème, il y a au moins une personnalité qui serait intouchable dans le pays », nous confie un élu dans le district de Sambava. Les organisations de la société civile et les agriculteurs estiment ainsi qu’on ne résout cette situation qu’à travers la prise en main de la situation par les autorités locales. Ce qui impliquerait entre autres la définition de la date d’ouverture de la vente locale au niveau des communes.

40 commentaires

Vos commentaires

  • 30 octobre 2021 à 10:49 | arsonist (#10169)

    Tsy fantatr’ity Disc Jockey Rajoelina bac-3 ’ty angaha fa ny tsena iraisam-pirenena no mamaritra ny vidin-javatra eny amin’ireny tsena ireny !

    Fa tsy io dikitatera kely rehetra io akory !

    Efa mihamaro koa anie ny firenena mamokatra vanille e .

    Na dia mbola i Madagougou aza no mamokatra be indrindra aloha izao,
    dia eo amin’ny antsoina hoe « qualité » kosa
    dia efa nihoaran’ny faritra maro hafa mpamokatra vanille i Madagougou izao !

    Azo zahana ao amin’ny aterineto ny momba io !

  • 30 octobre 2021 à 12:16 | mangina vazaha (#10958)

    Peut-être que je dis une bêtise ?

    Si le nombre d’exportateurs potentiels augmentait, ils seraient plus nombreux à négocier avec les agriculteurs-producteurs et la concurrence serait à l’avantage de ces derniers.

    Et pourquoi ne pourraient-ils pas s’organiser pour amener leur vanille verte en un produit fini. Cela ne requiert pas à mon sens de moyens démesurés et ils pourraient même aller jusqu’au niveau de l’exportation en formant leur propre coopérative.

    A l’autre bout de la lorgnette je constate que la vanille ne connait pas de baisse et qu’elle reste bien prisée.

  • 30 octobre 2021 à 12:26 | lé kopé (#10607)

    La conduite ce ce Pays se conjugue avec amateurisme , et spéculation depuis 2009. Le peuple n’a plus droit au chapitre , pour laisser place aux rouleaux compresseurs ,qui raflent tout sur leurs passages , et ne laissent que des miettes aux pauvres hères . On ne décrète pas au gré de l’humeur d’un potentat, le prix de la vanille , mais en fonction de sa qualité , et surtout en se référant au prix du marché International . Les agriculteurs qui se tuent au labeur ,ont pris conscience du peu de considération dont ils font l’objet , et ils l’ont fait savoir , par le biais des élus locaux , qui pour une fois ont été solidaires . En effet , ce sont les élus , sous la bannière de l’IRD qui ont interpellé le Calife sur le comportement des collecteurs , protégés par les membres influents du système , et qui font souffrir la population . C’est en quelque sorte un premier avertissement pour ce régime, qui ne s’occupe que de ses intérêts personnels , en laissant la majorité silencieuse sur le carreau . Les promesses électorales pour multiplier par... trois le prix de la vanille ,sont restées au stade de l’intention , et ne se sont jamais réalisées. Au contraire , on a assisté à une baisse monumentale , qui a bouleversé le quotidien des producteurs , à la merci des éternels prédateurs . Salut les Copains .

  • 30 octobre 2021 à 12:40 | Yet another Rabe (#4812)

    Re-,

    Entre le producteur de la vanille malgache et le consommateur final qui achète le produit, il doit y avoir celui qui se fait couilloner grave, et celui qui se fait des couilles en or :

    https://www.actutana.com/depeche/je-ne-comprends-rien-a-votre-histoire-de-vanille-a-75-000-ar-le-kilo/

    Quelqu’un pourrait il décrire dans le mécanisme de la chaîne des valeurs, où se trouve le ou les maillon(s) qui occasionne(nt) un tel gap de prix entre producteurs initiaux et consommateurs finaux ?

    Cordialement

    • 30 octobre 2021 à 19:51 | lysnorine (#9752) répond à Yet another Rabe

      VANILLE : PRODUIT FINAL ? CONSOMMATEUR-UTILISATEUR FINAL ?
      Re Yet another Rabe 30 octobre 2021
      « Quelqu’un pourrait il décrire dans le mécanisme de la chaîne des valeurs, où se trouve le ou les maillon(s) qui occasionne(nt) un tel gap de prix entre producteurs initiaux et CONSOMMATEURS FINAUX ? »

      Il faudrait d’abord commencer par BIEN PRÉCISER en quoi CONSISTE exactement ledit PRODUIT FINAL destiné au consommateur final duquel doit être DISTINGUÉ
      (1) l’acheteur transformateur INDUSTRIEL de la vanille et
      (2) l’acheteur international NÉGOCIATEUR SPÉCULATEUR qui l’importe auprès des prétendus exportateurs de Madagascar.

    • 31 octobre 2021 à 10:19 | Vohitra (#7654) répond à Yet another Rabe

      • 21 mai à 11:44 | Vohitra (#7654)

      L’Etat ne devrait avoir et détenir les prérogatives de fixation de prix des produits, de quelle nature que ce soit et de quelle manière que ce soit…

      Dans la plupart des filières, à peu près, la chaînes de valeur de produits sont constitués dans la majorité des cas par : les producteurs – les collecteurs – les intermédiaires financiers - les préparateurs et transformateurs – les commerçants – les exportateurs.

      Ces intervenants sont les principaux acteurs dans la filière…et chacun à leur niveau et selon leur intervention dans la chaîne de valeur, ils devraient disposer d’un espace de concertation et structure de décision consensuelle…et les appuis de l’Etat et du groupement d’appui de la société civile devraient se cantonner à des actions permettant l’amélioration de la représentativité et de la fonctionnalité de ces structures de concertation, afin qu’elles puissent mieux défendre leurs intérêts et vocations, et assurer que les processus de négociation entre les intervenants dans les chaînes de valeur soit efficient et efficace…

      Ici, ce sont les structures de concertation à différents niveaux de la chaîne qui devraient être regroupées en « structure faîtière » au sommet dans le « Groupement Inter-professionnel de la vanille »…et c’est cette structure faîtière qui devrait s’assurer de la cohérence et de la convergence des intérêts communs des intervenants…

      Le calcul des marges et des opportunités de profit dans les effets de leviers sont discutés au sein de ces différentes structures selon les maillons de la chaîne de valeur…pour aboutir à la définition concertée entre acteurs du prix de référence selon les groupes d’activités en présence…

      Bref, l’Etat, en l’occurrence les ministères du commerce, de l’Agriculture, des finances et économies, n’a rien à voir ni à faire dans la fixation des prix selon les niveaux d’intervention des acteurs de la filière vanille…

      S’il existe, par exemple, une société d’Etat qui s’occupe de la production de vanille, alors, c’est la société proprement dite qui s’intègre dans le processus ci-dessus en se concertant avec et au même titre que les autres maillons de la filière…mais non pas du tout en s’érigeant et s’arrogeant les prérogatives de fixation de prix…

      Cette tentative d’intervention de l’Etat reste en tout cas une porte ouverte et un boulevard offert à des manipulations artificielles induisant une « opportunité de corruption et de malversations diverses », au détriment des différents acteurs de la filière…

      https://www.madagascar-tribune.com/Filiere-vanille-la-campagne-2021-2022-s-ouvre-sur-fond-de-divergences.html

  • 30 octobre 2021 à 12:41 | ravalitera (#10915)

    C’est loin des 150.000 AR demandés par les producteurs, mais comme le malgache dirait : « mba mis an’izany ary koa ! »

    ¯\_(ツ)_/¯

    Merci prézidà mmb

  • 30 octobre 2021 à 13:34 | angel35 (#11212)

    Les marges très importantes prises par les intermédiaires sont observées dans tous les pays , à des degrés divers. En France, le phénomène était considérable dans les années 50-60 du redécollage économique d’après guerre. Les agriculteurs bretons notamment se sont révoltés : manifestations monstres devant les préfectures et sous préfectures ( Morlaix) avec divers incidents. Mais pas que . La réflexion a débouché sur la mise en place des grandes coopératives agricoles , qui sont encore en place actuellement , et qui sont devenues de très grosses entreprises ( immenses) . Bref , l’idée est de se passer des intermédiaires dans la mesure du possible.
    Effectivement, comme indiquer plus haut , si les cultivateurs préparaient eux mêmes la vanille ( ce qui se fait déjà par des groupements ) dans une proportion plus importante , ce serait déjà un premier pas. Ensuite , il faudrait regrouper les différents petits groupements de producteurs en coopératives de manière à ce que ces coopératives s’adressent directement aux exportateurs.
    Remarque : la nouvelle route Vohémar - Ambilobe est un moyen efficace de sortir la vanille de la région Sava , certes pas le seul, mais cela peut aider.
    Pensez que l’organisation est impossible serait douter du peuple malagasy. Bon évidemment ce qui a pris un certain nombre d’années ailleurs , prendra plus de temps ici. C’est une question de volonté. Volonté des agriculteurs et volonté des pouvoirs publics et des notables locaux. C’est certain qu’il y a des blocages à lever dans le processus !!!

  • 30 octobre 2021 à 14:31 | Jipo (#4988)

    Ce qui est désolant c ‘est que les Malgaches (en général) ne se bougent que quand il y a de l’ argent, si non ils préfèrent regarder les choses se dégrader, sans se préoccuper du lendemain et les dirigeants qui se succèdent agissent de même, à croire que c’est dans l’ ADN, génétique ?
    Quant à l’ autre « illuminée », qui même lors des coupures de la zirama « éclairerait » une champignonnière comme le zénith, (malgré certains étages défectueux) pas foutu d’ entretenir des rails métalliques, moins encore une centrale électrique, voudrait de l’ atomique , ses dirigeants à son image ont les yeux plus gros que le ventre et cela semble incurable, est-ce que ces gens sont dépourvus de raison au point de se croire supérieurs au reste de la nature humaine, tels des banquiers, qui pour se croire supérieurs & essentiels : doivent etre sans foi, sans loi, sans éthique ni morale et surtout sans sentiments, en gros : inhumains ...
    « Des popotins vierges de coups de lattes qui s’ ignorent » 🤪 !

  • 30 octobre 2021 à 14:48 | Yet another Rabe (#4812)

    Re-,

    Le comportement défaillant d’ un pouvoir chez un peuple à la mentalité défaillante :

    https://www.actutana.com/depeche/nous-allons-auditer-tous-les-travaux-publics/

    A qui la faute, celle de l’œuf (le pouvoir) ou le peuple (la poule), un problème de dualité entre « cause et conséquence » ?

    Quoiqu’il en soit, au moins 2 conséquences concrètes pour le Malagasy :

    - c’ est le « andraso eo Paoly ! », en l’ occurence ici pour l’ entrepreneur des TP, il pourra toujours attendre d’être payé par l’État.

    - le pouvoir ou plutôt ses affidés du privé exploitant sans vergogne le petit producteur de vanille.

    Cordialement

    • 30 octobre 2021 à 14:59 | Yet another Rabe (#4812) répond à Yet another Rabe

      Rehefa tsy mahay manaja ny teny omena, sy mifanaja ny samy Malagasy dia toa izao ny vokany : « Miandrasa fa gasy e ! »

    • 30 octobre 2021 à 15:38 | Vohitra (#7654) répond à Yet another Rabe

      Miarahaba YaR,

      Misy hevitra roa misongadina heno matetika ankehitriny :

      1- aleo mihintsy hopotehiny tanteraka amin izay tonga saina tsara, amin izay angamba vao ho vonona ny hiady ho azy...

      2- rehefa tsy sahy manangana ady amin ny mpambotry azy sy mpangalatra aminy, dia avelao hopotehany any...

      Rehefa mandinika ny soratrao aho dia tsapako fa manomboka manakaiky ny iray amin ireo ny fihevitrao !

      Sa tsy izay ?

    • 30 octobre 2021 à 20:26 | Yet another Rabe (#4812) répond à Yet another Rabe

      Miharahaba Vohitra,

      Misy fiteny latin hoe « Homo homini lupus est » raha adika @ teny gasy dia hoe « Ny olombelona dia ambodia ho an’ny olombelona ».

      Raha ho an’ny Malagasy manokana, ny fahitako azy dia ny Malagasy dia lasa ambodia ho an’ ny Malagasy toa ny tenany.

      Izany dia hita sy tsapa eo @ ny fanimbana ny tontolo iainana, ny tsy fisian’ny fandriampahalemana, ny hanoanana mianjady @ vahoaka maro ... etsetra etsetra.

      Raisiko ilay andininy faharoa @ teneninao :
      « 2- rehefa tsy sahy manangana ady amin ny mpambotry azy sy mpangalatra aminy, dia avelao hopotehany any... »

      Misy valiny voalohany, mora hita afaka aposaka aingana toa ny hoe, ny mpanararoatra vahiny, ny vazaha, ny karana, ny mpitondra gasy....

      Misy marina amin’io valiny voalohany io.

      Fa inona ary no tena manabotry ny Malagasy, ny fahitako azy dia eo @ lafiny toe-tsaina tsy ampy fitaizana, ny Ntaolo taloha dia olona sady manaja ny teniny no sady mifanaja.

      Fa ankehitriny dia satria tsy misy ny « contrat de confiance » eo @ samy Malagasy ary noho izany dia tsy mety hisy izany ny « contrat social » na eo @ samy olon-tsotra, na eo @ olon-tsotra sy ny mpitondra azy.

      Ny toe-tsain’ ny Malagasy no tena olàna lehibe ho azy, ary manabotry azy ny tsy fisian’ny « contrat de confiance ».

      Inona no ala olàna ?
      Ho ahy dia manomboka @ kibo izy io.

      « Rehefa noana ny kibo dia mivezivezy ny fanahy » hoy ny fiteny.

      Ny dikan’izany dia tsy maintsy miasa, mamboly, mamokatra ny Malagasy.

      Ny firenena rehetra izay mandroso dia tsy maintsy nahalavorary ny dingàna voalohany izay fototry ny dingàna manaraka, dia ny fisian’ny vahoaka ary fomba ara-pivelomana eo @ lafiny sakafo, fitafiana, fahasalamana, toeram-ponenana.

      Ireo dingàna rehetra ireo dia mety hita ao anatin’ ny « modèle de la pyramide de Maslow », ary ny dingàna voalohany dia ny « besoins physiologiques ».

      Mora ny miteny fa sarotra ny miady @ toe-tsaina efa ela voafantoka ao anatin’ny tsy firahirahina (laissez aller et laissez faire), ary raha misy zavatra ho potehina sy harenina dia io toe-tsaina io.

      Averiko ary avadiko toa izao ilay andininy faharoa nosoratanao :

      2- rehefa tsy sahy manangana ady amin ny toe-tsainao manabotry sy mpangalatra ny hasin’ ny maha olona anao ianao , dia avelao hopotehany any...

      Mankasitraka

    • 30 octobre 2021 à 22:17 | Turping (#1235) répond à Yet another Rabe

      YaR
      - Miresaka « toe-tsaina » ianao eo amin’ny tsy fampandrosoana hita ao Madagasikara ,izay zava-misy toy ny vay am-tampon-kandrina .Zavatra marina izany satria ,betsaka ny antony mahatonga izany fa tsy iray fotsiny .
      - Ezahiko tanisaina eto ireo antony maro .Marina fa i DJ lapin crétin anisany fa efa nandova ny tsy fihetezana daholo io sy ny manodidina azy .
      - Amiko manokana nandritra ,ny vanim-potoana 1960- 75 mbola azo lazaina fa tsy ohatran’izao ny firenena .Taorinan’io vanim-potoana , indrindra fa ny tsy fanatotosaina ny drafitra ara-politika izay nipetraka teo amin’ny « fokonolona »,izay namonoana an’i Tompokaly Ratsimandrava dia tena lesoka be .Nahoana ?
      - Satria ,toa miandry ny zava-mahagaga sy ny mana milatsaka avy ao @ fitondrana avy ao Antananarivo ny vahoaka manerana ny nosy .Resaka fitsinjaram-pahefana izany ny vahaolana voalohany sy ny ady ady @ resaka kolokoly.
      - Ny mpitondra isam-pitsinjaram-pahefana tsirairay avy manomboka any amin’ny fokontany dia tokony manana ny andraikiny avy .Na ny lehiben’ny fokontany aza mila arahi -maso ,torak’izany daholo koa ny sefosefo tsy hangalatra sy hanodinkodina ny vola miditra .
      - Amiko ,lay toe-tsaina efa potika dia manomboka eo @ resaka fiaraha -monina satria vao mivoaka ny trano ianao dia tsy misy tompon’andraikitra intsony .Ny arabe ,sy ny lalana feno lavadavaka ,ny fako atsipitsipy , moa ny fanariana zaoridira tsy misy firy akory .
      - Resaka fifampitaizana ara-piaraha-monina izany no hiangana dia samy manao andry maso daholo,fa tsy samy maka ho azy .
      - Ny fokontany tsirairay avy izany tokony hanana ny kitapom-bolany .Ny fokontany tsirairay avy koa tokony hanana traikefa haka aban-tsena , hetra sns....amizay mpivarotra na ny olona izay afaka manao izany .

    • 30 octobre 2021 à 22:20 | Turping (#1235) répond à Yet another Rabe

      YaR
      Tohiny
      - Ny olana GOAVANA be sy ilay toe-tsaina tokony hivoatra dia any amin’ilay rafim-pitatanana napetraky ny mpanjanaka nony lasa ry zalahy satria tsy mifandraika @ tena fandrosoana ,.Ny fametrahana ireo tontakely sy tontabe hiaro ny tombotsoany (ny mpitondra sy ny mpanjanaka ara-tsaina sy ara ekonomika ).
      - Ny fandrosoana anie tokony fandrosoana isam-paritra avy izay manomboka any amin’ny fokontany sy ny fanomezana hasina ny fokonolona no toky ifotorana,satria any no manomboka ny fivoarana.
      - Ny olana GOAVANA be faharoa ilay fanomezana lanjany ny prezidan’ny repoblika izay handrasana hanao fahagagana nefa toerana manadalo fotsiny io .Resaka décentralisation effective financière du système no tokony rafitra napetraka . Dia tokony afantoka ao an-tsain’ny vahoaka hoe , hahantona velona izay mpitondra rehetra misoloky .
      - Ampianarina ny ankizy rehetra tsy an-kanavaka ,izay tokony miala any am-potony daholo izany mba hanaja ny tontolo iainana sy ny fiaraha -monina fa tsy hangalatra na hisoloky .
      - Matetika averimberiko eto ny resaka « mérite » ,izay traikefa tsy hita taratra intsony satria izay tena mpisoloky ka afaka manome vola no tafavoaka (corruption ) ,na ny fitsarana azy voavidy .

      Fehiny : miresaka ny pyramide de Maslow ianao .Izay manomboka any @ resaka tsy fahampian-tsakafo ,nefa ny kamo be tenda no tena betsaka miandry ny mana milatsaka avy any an-danitra sy mpitondra superman . Ny asan’ny mpitondra anie ,dia mamporisika sy mampiroborobo ny fivoarana ,ohatra eo amin’ny lafiny fambolena sy ny fiompiana sy ny fanajana ny tontolo iainana ..Mila ovaina izany ireo toe-tsaina ireo .Ilay toe-tsaina koa tsy misy revolisiona tena miady ny tombotsoan’ny vahoaka ,mila hetsika any amin’ny fandrodanana ny fitondrana raha tsy misy fiovana toy ny printemps arabe .
      - Ny olona tsirairay avy izany tokony hanana ny lanjany sy ny adidy miandry azy ,dia ampiana izy ireo mba hanatontosana izany .Ny tany mamokatra nefa betsaka .Tsy omena foana ny vahiny koa ny tanin’ny Tantsaha ,sns.....
      Ilay toe-tsaina lomorona izany mipetraka eo amin’ny RESAKA samy maka ho azy .Ny fanjakan’ny baroa no fanjakana misy .
      - 

  • 30 octobre 2021 à 17:13 | ratiarivelo (#131)

    Miarahaba ny REHETRA mitovy fijery :Tena Mitovy FIJERY Aminao Aho ra-VOHITRA*** somary ampiako kely : raha tsy efa mandady àny TANY ****sy mihinana bozaka aman’ahatra hoy ny fiteny angamba tsy ho tonga SAINA****nefa ny TIC***TAC ***efa an-dalana***MAMPALAHELO****tsy hita izay ambara fa ny FO no mamolovolo E !!! lasa mametra Mpanontaniana manao : misy ihany ve izao ao AMB****ao Manaova vakanisa tsara JIABY O**** !! tena mitovy hevitra aminao aho NAMA MATO*** MANDRAMPIAONA E !! O ! RA-VOHITRA : ahoana hoy ny NTAOLO : Ny alahelo toy ny raki-malala : ka raha tsy ny OLON-TIANA tsy amorahana AZY !! Samia velon’aina hoy ny nama-MATO**

  • 30 octobre 2021 à 17:48 | Isambilo (#4541)

    Comme s’il avait les moyens de faire appliquer quoi que ce soit.
    Toujours le même spectacle.

  • 30 octobre 2021 à 17:56 | vatomena (#8391)

    Si les frantsay veulent Zemmour ils l’auront .Si les malgaches veulent Rajoelina nous l’aurons.
    Vox populi vox dei

    • 30 octobre 2021 à 18:09 | arsonist (#10169) répond à vatomena

      Guerre civile en France, annonce Zemmour !

      Si les électeurs français veulent risquer une guerre civile ...

  • 31 octobre 2021 à 09:11 | Vohitra (#7654)

    Miarahaba YaR sy Turping,

    Manontany tena ihany indraindray hoe « mety efa ataon’ny olona ho kitapobe fanatobiana fotsiny izay tsy zaka sy tsy voafehy ve ity resaka toetsaina ity sa ahoana ? »

    Mety ihany koe ny fampidirana ity resaka toetsaina ity dia lasa fanariana dia mba tsy hitodihana hibanjina ny tena fotodresaka mihitsy…

    Efa tany amin’ny taona 70 sy 80 tany no nanomboka nandrenesana izany resaka hoe « toetsaina mitaky fiovana » izany, nanomboka tany amin’ny vanimpotoana « tolompiavotana », nandalo ny hoe « ento miakatra ity Firenena ity »…mbola nolaroana tamin’ny hoe « fahamasinana sy fahamarinana »…

    Ny toetsaina mantsy raha atao bango tokana, dia maneho fiandaniana, manambara fijery efa voafaritra, milaza lalantsaina notsongaina manoloana ny fihetsika na tranga misy…izany hoe amin’ny ankapobeny, dia safidy ataon’izay tompontsafidy afaka maneho izany ampahibemaso manoloana ny fiarahamonina misy azy…

    Randrana sy rindra samy hafa tokoa ny hoe « toetsaina » sy ny « fahapotehana na fahalovana na fahaketrahana »…

    Andeha isika hitaratra tranga vitsy mba ho entina hampijoroana ny hevitra tiana hambara :

    Doran’ilay olona anankiray ilay Tranobe sy ny fotodrafitrasa ary fitaovana ao anatiny…dia afaka fotoana vitsy, dia io indray izy mijoro mitsangana milaza fa handany vola amin’ny fanamboarana ilay nodorany…ary dia sahy izy nilaza fa nisy tsy valahara tsy vanona nandoro io Tranobe io fahiny…Tsia, tsy toetsaina izany fa efa tena fahasimbana sy fahapotehana ara-panahy ilay maha olona mihintsy !

    Vao tsy ela no nisy vokatry ny fanadihadina nozaraina sy nambara fa…ny 81 % ny vehivavy nisedra fanalanjaza teto amintsika dia mpandala ny fivavahana kristianina avokoa…nefa dia rehefa vory vahoaka dia manambara ny fiangonana kristianina fa mitsipaka marindrano ny fanalanjaza na inona antony na inona satria famonoana aina…dia inona izany ireo 81 % ireo ? Fahapotehana sy fahalovana no misy eo amin’ireo 81 % ireo manoloana ny fivavahany vokatry ny fihatsarambelatsihy !

    (hotohizana)

    • 31 octobre 2021 à 09:18 | Vohitra (#7654) répond à Vohitra

      (tohiny)

      Misy tranga fanolananjaza miseho anaty fiarahamonina eto antoerana, dia voatavo tsy mifandraka roa taona, izay niharan’ny fanolanana ara-nofo nataon’ny olondehibe iray 25 taona…Tsia, tsy toetsaina izany, fa efa tena fahapotehana ny fahasimban’ny maha olona ilay mpanolana mihintsy !

      Misy ny vaky fasana miampy halatra taolambalo mitranga eo amin’ny Tanàna iray…ny mpamaky fasana sy mpanatanteraka izany tranga mamoafady izany dia tsy azo heverina intsony ho olona manana toetsaina, tsia, efa tsy toetsaina Malagasy intsony izany, tsy fanahim-piheverana Malagasy intsony izany…efa tena fahasimbana sy fahapotehana eo amin’ny maha olona ilay mpanatanteraka mihintsy izany !

      Nomena andraikitra ambony hisahana ny fiarovana sy fampiroboroboana ny kolontsaina eo anivon’ny Firenena ny olona iray, kinanjo, izy tenany mihintsy no tsy nahatan-damba namoan-tsampona vaky henatra sy nilaozan’ny baraka : ny fototra sy ivo ary loharano ipoirana sy mampiaina izany kolontsaina izany nefa dia ny tokantrano, ny ankohonana, ary ny fiainampianakaviana…izy tenany mihintsy nefa no nanazimbazimba sy nanevateva ary nanosihosy izany fototra iaingan’ny kolontsaina izany…Tsia, tsy toetsaina izany, fa efa tena fahapotehana sy fahasimbana eo amin’ilay olona mihintsy, olona efa ketraka ara-panahy ve no hanankinana ny fiarovana ny kolontsaina !

      Mikasi-tànana sy mamono vady ny olona iray, ary mandratra mihintsy mampitondra takaitra, mampihantra herisetra…Tsia, tsy toetsaina velively akory izany fa efa fahasimbana sy fahalovana ary fahapotehana tanteraka eo amin’ny fanahy maha olona !

      Maro no tranga azo resahana sy tsiahivina, mba entina hilazana ny mampiavaka ny « toetsaina » sy ny efa lazaina fa « fahalovana sy fahasibana »…

      Tsy resaka toetsaina intsony mihintsy no voina manjo ny Firenena ankehitriny fa efa ny fitazanampotsiny sy ny tsy fandraisana andraikitra manoloana ny fahapotehana sy fahasimbana izay tsy mitsahatra mihanaka mihitatra ary manenika ny fiarahamonina sy ny tontolo ara-politika !

      Mitazana fotsiny tsy mandray andraikitra miantso ho fanokanana sy fanilihina ireo efa simba sy motraka izay minia anaty hadalana mitarika sy mitondra ny olona mbola manampanahy sy mbola vory saina sasany ! Dia efa hita sy azo antoka fa tsy maintsy hihitatra sy hihanaka ilay fahapotehana, dia mbola variana mijery sy mitazana ihany ary manodin-dresaka fa tsy mandray andraikitra !

      (hotohizana)

    • 31 octobre 2021 à 09:24 | Vohitra (#7654) répond à Vohitra

      (tohiny sy famaranana)

      Azo heverina ve fa hisy ny olona lazaina fa tomady sy vory saina ka hoe tsy hanavaka hanokana mba hiala ny atody efa lamokany sy motraka mba hitokana tsy hifangaro amin’ireo atody vaovao sy mbola lavorary, ka mbola hanambatra indray ireo efa lamokany ireo amin’ireo izay mbola havory hokotrehin’ny reniakoho ary mbola mihevitra fa ho foy ireo hahazoana taranaka vanona ?

      Ilay fiainampirenena efa tsy mitsahatra mikorosy fahana, ilay fahapotehana tsy mitsahatra mihanaka, ilay fahavoazana vokatry ny fahasimbana eo amin’ny maha olona tsy mitsahatra mahenika ny fiarahamonina…tsy misy afatsy ny fandraisana andraikitra anaty fanetrentena sy fahamaontinana ary fahavononana ihany no sisa vahaolana entitra azo atao…ary tokony iompanana haingana tsy hangatahana andro na fanalavampotoana…

      Ny olona efa very ny maha olona azy, efa simba sy ketraka, efa lavo sy marary ara-panahy, efa lazoin’ny fahapotehana, dia tsy maintsy hatokana aloha, havahana mihintsy, izay vao na tsaboina amin’ny fanarenana ny fitaizana azy, na koa omena ny famaizana sahaza azy, na koa avela hitokana tanteraka tsy hitaran’ny fahapotehana any amin’ny hafa !

      Endrika maro no azo hanehoana ny fandraisana andraikitra manoloana izany fahavoazana izany…na ny fiatrehana mivantana na koa ny fanaovana antso avo na koa ny fisarihina ny fiheverana hiantefa any amin’ny fanondroana miharihary ilay fahapotehana sy fahasimbana !

      Fehinkevitra : tsy olana manjo ny toetsaina intsony izao mitranga ankehitriny izao, efa nilaozana ela izany resaka toetsaina izany, efa difotra sy takona tanteraka izany…efa fahapotehana sy fahalovana izao no mihanaka ! Alao hery ary !

      Tsia, tsy toetsaina velively akory ny tsy vanona sy ny tsy valahara fa mitory fahapotehana sy fahasimbana ary fahaketrahana ankitsirano ! Ary ireo olon-tsivanona sy olona tsy valahara ireo no efa simba sy motraka ka manitatra ny fahapotehana eo anivon’ny fiarahamonina sy ny Firenena ankehitriny...izay toa zary tazanimpotsiny sisa !

      Mankasitraka anareo !

    • 31 octobre 2021 à 22:20 | Turping (#1235) répond à Vohitra

      Miarahaba Vohitra
      Izao vao afaka manoratra .
      Hono hoy aho .Raha fanapotehina no vonto atikevitra ambaranao .Ahoana moa no tsy idiran’ny toe-tsaina maloto sy lomorona ao anatin’izany .Satria ilay fanahy ratsy efa mibahana ao ambadika no tena mitondra an’io . Raha tena toe-tsaina mivoatra ,azontsika raisina ny fomba fijery aziatika .Ohatra t@ andron’i Mao Tsé Toung . T@ taona 1959-1961 anie amana tapitrisa ny sinoa matin’ny hanoanana tany Sina ,fa ny traikefan’ireo mpitondra tena izay hahatafavoaka ny baolina .Mazava fa deng Xiaoping no nahatafavoaka ny baolina arak’ilay toe-tsaina niady tamin’izany .Hoy ny vazaha hoe misy « corrélation » ireo.Jereo Sina amizao .
      Toe -tsaina tsy mivoatra ,tia tena ,ny fitondrana mameno paosy ...Ny resaka fivavahana ,marina fa betsaka no mitondra an’io hanaromana ny adalany ,ny fiatsarambelatsihy ....

      - Azo hekena raha izay ny fomba fijerinao satria hevitra no ampiadiana ,fa amiko raha tena toe-tsaina mivoatra hanasoa ny fiainam’bahoaka no tena nisy teo @ fitondrana nanomboka teo amin’ny fitondran-dRatsiraka sy ireo be diplaoma efa resintsika i Brésil .
      Ka izay anie no ilaina olona vonona sy tena manana traikefa hitondra fitondrana fa tsy zay fatritran’olona rehetra tonga eo ,izay antsoina hoe tontakely .

    • 31 octobre 2021 à 22:41 | Turping (#1235) répond à Vohitra

      Vohitra
      Ny fomba fijerin’i Vohitra izany tsy resaka toe-tsaina intsony fa tena fahasimbana tanteraka .Ka azo raisina ohatran’ny hoe hanjakan’ny fanahy maizina ,ny devoly izany ireo mpitondra .
      - Ka io ,araky ny fandraisako azy hoe rehefa toe-tsaina ratsy ,tsy tia mampivoatra ilay firenena ho an’ny daholo be dia tsy ny fanahy masina no mitoatra ao anatin’ireo mpitondra fa tena asa maizina e ! Amiko izany miainga any @ fomba fijery ,idéologie foana raha olona manana fomba fijery mampitahy ny avy aty ivelany no fototra hiangana @ fandrosoana ....

    • 1er novembre 2021 à 08:01 | Yet another Rabe (#4812) répond à Vohitra

      Miharahaba Vohitra sy Turping,

      Ny toe-tsaina no mandrafitra ny fomba hitantanana na ho an’ny olona tsirairay avy na ho an’ ny fiharaha-monina @ ankapobeany (la société) ny fivoaran’ny fiainany.

      Ary ny toe-tsain’ ny fiharaha-monina (mentalité collective) dia fitambaran’ny toe-tsain’ny tsirairay avy.

      Raha ho an’ ny olona tsirairay, ny mitefy ny toe-tsaina ny ombelona manomboka voalohany (« conditions initiales ») @ ny fahazazany dia ny fitaizan’ ny ray aman-dreny, ny fianakaviana, ny sekoly, ny fiharaha-monina.

      Eto izany dia mbola azo lazaina fa ilay toe-tsaina ilay zaza dia fitaratrin’ ny toe-tsain’ ny fitaizana akaiky (environnement proche : familial, scolaire...) sy ny fisian’ ny fampianarana na tsia an’ilay ankizy mampiasa ny sainy (capacité à la réflexion)

      Rehefa olona lehibe ilay ankizy ka mila mikatsa ny foto-pivelomany ho an’ny ankohonany @ ny fandraisana andraikitra ao @ asa, dia tokony mivohatra ny toe-tsainy satria lasa tompon’ andraikitra izy, ka eo raha mahay mampiasa ny sainy izy (satria nozarina t@ izany) dia olona vanona « valeur ajoutée » ho an’ ny fiharaha-monina (la société).

      Tsy mivohatra mbola nijanona t@ « conditions initiales » ary botry ny toe-tsain’ ny Malagasy, satria mahantra izy ara-pivelomana, mahantra izy eo @ maha izy azy (indigence identitaire et culturelle).

      Misy post nataoko efa ela ary fantatro fa efa hitan’ i Turping) :

      http://www.madagascar-tribune.com/Je-vous-en-vie,18587.html#forum149089

      Mankasitraka

    • 1er novembre 2021 à 08:47 | Yet another Rabe (#4812) répond à Vohitra

      PS :

      Ao anatin’ ny toe-tsaina, rehefa adino, na very, na tsy misy ilay « capacité de réflexion » dia lasa mitodika @ ny anjara ny Malagasy (la fatalité), na koa lasa mivarina @ asa-ratsy (délinquance), ary miafara @ ady an-trano (révolte) izay misy manararoatra mazàna mampiasa azy @ tombotsoany.

    • 1er novembre 2021 à 11:28 | Yet another Rabe (#4812) répond à Vohitra

      Farany :

      Foàna ny « capacité de réflexion » raha tsy misy farafahakeliny fahàfahàna mandray andraikitra (autonomie de décision) na fahefàna mandray andraikitra (pouvoir de décision) miaraka @ fahàvononana hiasa sy hanatanteraka (volonté effective d’action et de réalisation).

    • 1er novembre 2021 à 22:06 | Turping (#1235) répond à Vohitra

      YaR
      Miarahaba
      Miombon-kevitra aminao amin’ilay fomba fijery momba ny toe-tsaina « mentalité » sy ny traikefa
      @ fomba hahatafavoahana @ fiainana .Mety isika efa niaina ela be taty ivelany ,efa niala tao @ loto nanomboka tamin’ny fotoana nanjakan’i Deba no manana io fomban fijery io satria efa tafala tao @ fanapotehina izay tsy mitsaha mitombo .Mampalahelo !
      Mankasitraka.

    • 1er novembre 2021 à 23:12 | mandinika (#4014) répond à Vohitra

      Miarahaba ny rehetra
      Hoy YAR hoe :
      Farany :
      Foàna ny « capacité de réflexion » raha tsy misy farafahakeliny fahàfahàna mandray andraikitra (autonomie de décision) na fahefàna mandray andraikitra (pouvoir de décision) miaraka @ fahàvononana hiasa sy hanatanteraka (volonté effective d’action et de réalisation).

      Dia hoy aho hoe : Marina tokoa fa tsy manana « capacité de réflexion » ny malagasy amin’izao... na 1+1 aza tsy hainy intsony ny valiny.
      Ahoana moa no ahafahany handinika sy hamakafaka intsony, raha ny fiangonana misy isaky ny elakela-trano no mibaiko ny sainy sy ny fanahiny....raha misy tratra mangalatra, aza mitsara mba tsy ho tsaraina, aza mamaly ratsy ny ratsy...sns...mbola ampiana hoe Andriamanitra mahay ny mahatsara sy ny mahasoa anao, fa minoa fotsiny ihany...raha marary dia efa nentin’i jesosy ny fahoriana sy ny aretina rehetra, noho izany tsy mila dokotera sy hopitaly...sy ny hagegena maro hafa tsy voatanisa...tsy vitan’izany fa ny samy kristianina tsy mitovy fiangonana, mifampiatsara velatsihy, mifanenjika, tsy mifandevina...Firy isan-jato moa ny kristianina eto madagasikara ?...mazava ho azy fa tsy handroso izany mihintsy madagasikara, fa jesosy no tompon’andraikitra amin’ny fiainany.

  • 31 octobre 2021 à 09:25 | Zanabahoaka (#8890)

    « Derrière tout ce problème, il y a au moins une personnalité qui serait intouchable dans le pays », nous confie un élu dans le district de Sambava.

    Voatonona eto ny mpanangom-bokatra fa hoe izy ireo no mpanambaka ny tantsaha mividy mora ny lavanila maitso. Fa saingy tsy voatonona eto kosa hoe iza no mpandray entana sy mpanondrana ny lavanila voangon’ireo mpanangom-bokatra ireo ary ohatra ny ahoana ny vidiny andraisany azy.

    Tsy misy anarana voatonon’ilay olom-boafidy avy any SAVA akory eto, fa na dia izany aza dia tsy sarotra ny maminany hoe iza io olona io. Ny resaka koa mandeha be eny ny amin’ny fisian’ny ady mangatsiaka eo amin’i Prezida mamim-bahoaka sy io olona io noho io resaka lavanila io ihany.

    Ohatra iray manabaribary ny tsy fanjarian’ny fitantantana ny firenena sy ny fanambotrian’olom-bitsy ny Malagasy ity vidin’ny lavanila ity ary azo ampitahaina amin’izy io daholo ny seha-pihariana rehetra misy eto, indrindra indrindra ireo mety ahazoana tombony mihoa-papana ao anatin’ny fotoana fohy : tsy maintsy misy olona akaiky dia akaiky ny fitondrana hatrany mifehy izany sehatra izany.

  • 31 octobre 2021 à 10:05 | lanja (#4980)

    Miezaka ihany tsy te hanakiana fa tsy misy filohampirenena mitovy @ ity DJ ity kosa , ity resaka vanille ity fotsiny dia efa tsy zakan ny lohany .. izy irery eto ambon ny tany no filohampirenena mila mianatra ny atao hoe vaksiny, betsaka ihany ny tsy ampy solaitra fa ity tafahoatra, na eo aza ilay hambo te hanova zavatra, rehefa dombo lotra, tena tsy lasa , .... Kitoatoa manarapenitra mankany @ émergence foza amin ny sehatra rehetra , emergence foza izay efa tanteraka amin ny orinasampanjakana maro toy ny Jirama sy ny air mad ...mampalahelo ihany fa atao akory, 13 fô jusqu’à la faim

    • 31 octobre 2021 à 10:33 | Vohitra (#7654) répond à lanja

      Amiko manokana, efa sahala amin ny atody efa lamokany izy io, efa mamofona maimbo mandoto ny fiainan ny fiarahamonina sisa...

      Izay iantefany dia lasa maimbo sy masiso ary tsy ho vanona avokoa !

    • 31 octobre 2021 à 13:16 | lé kopé (#10607) répond à lanja

      Les indicateurs économiques sont les seules valeurs fiables, et objectifs pour évaluer notre économie .Du temps du du Flibustier , le taux de croissance « côtoyait » les ...9% , sans pour autant éloigner une grande partie de la population de la pauvreté . Son successeur a atteint les 7% quelques années plus tard , avec l’aide des bailleurs de fonds , mais surtout en engageant des travaux routiers jamais vus dans le Pays , permettant la circulation des biens et des personnes. Le gouvernement de la transition a réduit à néant cette embellie , pour redescendre dans les abysses . L’arrivée de l’expert Comptable a permis de renouer dans le concert des Nations , et à remonter la pente autour des 5% de taux de croissance, malgré les pratiques douteuses des membres de son équipe .Malheureusement , le retour aux affaires du jeune « prodige » nous a entraîné dans un marasme économique sans nom , malgré la Pandémie du Covid , et le Million de dollars déversés par les Partenaires Techniques et Financiers (PTF). Simple observation, où sont passées les 80 voitures tout terrain flambants neufs qui ont été présentées à la population ? Un tape à l’œil de plus , parmi les différents Bling Bling que les Décideurs ont l’habitude de nous proposer, ou une opération de com, pour cacher les malversations liées à cette transaction ? . Salut les Copains .

    • 1er novembre 2021 à 06:58 | lanja (#4980) répond à lanja

      le Kopé
      Raha ny indicateur economique no jerana dia mandroso ny firenena , ary tena tsy hampihena ny fahantran ny vahoaka maro an isa io , ny antony dia satria tsy misy mpitondra manana projet de société eto, izay no hamerenako eto ihany fa ho lasa indigène , mihafihafy toy ireny peau rouge ireny sisa ny tena Malagasy ao aoriana ao...

    • 1er novembre 2021 à 12:05 | Isandra (#7070) répond à lanja

      Lanja,

      Miezaka ihany ny tsy hamaly, fa mahita ny olona mora manadino dia tsy maintsy miteny.

      Voafehy ve ny vidin’ny vanille taloha ? Nisy krizy sanitaire ve tamin izany nampihena ny fanjifana ?
      Tsia.

      Ny soratra mipetraka :

      « Ce qu’il y a c’est du chantage commercial ». Ce fut la déclaration d’un opérateur face à la baisse significative du prix du kilo de la vanille. En effet, le prix de la vanille continue de s’éffondrer sur le marché international. De 50 dollars soit de 85 000 ariary en 2005, le kilo coûte les 30 dollars soit de 51 000 ariary en 2007. Un tarif qui s’applique à la vanille noire, la qualité supérieure, dont les Japonais en sont les principaux consommateurs »

      https://www.madagascar-tribune.com/Chute-progressive-des-prix,2885.html

    • 2 novembre 2021 à 08:15 | lanja (#4980) répond à lanja

      Isandra,
      ka izay mihitsy anie no efa lazaina fa tsy zakan ny loha ilay zavatra e, sarotra be ho anareo ve aloha ny manakatra fa tsy hibaiko ny tsena mihitsy no andrasana amin ny mpitondra ? ny mitondra firenena dia tsy asa mampanonofy mitsangana any @ boite de nuit akory .
      Vitsy kely ny sehatra mampiditra vola vahiny eto, anisan’ izany ny fanondranana vanille, ianao ihany aza io dia manamafy fa efa talohan ny COVID no mitotongana ny vidin ny vanille, mila stratégie maharitra hamonjena azy ilay sehatra , ary tsy afa-misaraka @ stratégie maika be hiarovana ny tantsaha izany, fa aiza ? matoa mikaikaika ny tantsaha dia tsy ampy ho azy ilay manonofy velirano rahampitso fotsiny , sa alefa mitsangatsangana any @ plage miami izy na alefa mijery stade manarapenitra dia tokony ho faly ? ... Dia toy izany ny fizahantany, atao toy ny kilalao ny manidy sy manokatra ilay frontière, kitoatoa... aleo omena sosok evitra fa vendrana lotra, voalohany aloha dia mila lamina maty paika ny mpizahatany amin ity resaka COVID ity, ora maromaro izy anaty avion, izay toy ny efitrano kely feno olona, tokony fepetra ilaina ny vaksiny, ary tokony hanao izany daholo ny mpitsabo rehetra eto antoerana, dia mba ajanony aloha ny resaka CVO , andraso aloha ny OMS hilaza ny heviny, fa ilay mpaminany natokisanareo aza toa ny Malagasy lazaina hamonjy izao tontolo izao indray no kianiny, manaraka izany rehefa te hitatitra mpizahantany , te hanana compagnie sangany , dia mba manontania manampahaizana fa tsy Airbus 340 quadriréacteurs mihitsy no tokony vidiana.

  • 1er novembre 2021 à 13:38 | Shalom (#2831)

    Dia tena misy ny kaondrana sy dondrona tsy ampy solaitra marina ka manao ny famosaviana sy ny lainga ho fahamarinana. Foza marina tokoa.

  • 1er novembre 2021 à 19:50 | Yet another Rabe (#4812)

    Re-,

    Complètement HS :

    Bonsoir,

    Avec le karinem-pokontany digitalisé, tout est en place à Madagougou pour passer un nouveau film à la population sur un scénario éculé : « Ratsiraka, Le retour » , avec comme acteur principal SAR DJ Lapin Crétin.

    https://www.actutana.com/depeche/antsiranana-jusqua-50-000-ar-le-sac-de-ciment/

    Vous n’en avez pas marre les madagougouesques, qu’ on vous ressert les plats moisis et putrides d’il y a 40 ans ?

    Cordialement

  • 2 novembre 2021 à 10:02 | plus qu’hier et moins que demain (#6149)

    Assalaamo alaikoum

    Il y a trop de VARIABLE qui fait bouger le prix de la vanille notamment les suivants :
    - La loi de l’OFFRE et de la DEMANDE
    - La concurrence des vanilles de synthèse entres autres sans oublier les autres pays producteurs locaux et internationaux.
    - Le changement climatique et ses conséquences sur la production et la qualité.
    - Les intermédiaires voire les commissionnaires, les conditionneurs stockeurs et les exportateurs.
    Donc la solution est multiple ( la vérité de prix , la fixation des prix planchers, etc...) mais le plus idoine est la création des FONDS DE STABILISATION ou DE COMPENSATION pour stabiliser ou compenser les revenus des producteurs directs bon an mal an.
    Il reste à déterminer qui vont les gérer pour éviter le problème de la CAVAGI d’antan voire de la CNAPS de ces derniers temps n’est-ce pas ?

  • 2 novembre 2021 à 10:20 | Yet another Rabe (#4812)

    Re-,

    HS :

    Miharahaba ny rehetra

    "Ny tany ve no ratsy
    Sa ny firenena no efa lany vatsy
    Ny tany ve no boboka
    Sa ny firenena
    No vizaka sy drodroka.« Nosoloiko hoe »firenena« ilay teny hoe »olona" ao anatin’ ny hiran’ i Mahaleo :

    https://m.greatsong.net/PAROLES-MAHALEO,RIVOTRA,104044877.html

    Sao dia mba efa lany vatsy ity firenena Malagasy ity marina ô ?

    https://www.actutana.com/depeche/comment-dire/

    Lany olomanga ve ity firenena ity Ra-Malagasy ? 🥴🥺😡

    Mankasitraka

Publicité




Newsletter

[ Flux RSS ]

Suivez-nous

Madagascar-Tribune sur FACEBOOK  Madagascar-Tribune sur TWITTER  Madagascar-Tribune sur GOOGLE +  Madagascar-Tribune RSS